dilluns, 13 d’octubre del 2008

ETXEA


La paraula casa, 'etxea' en eusquera, pot tindre molts significats. Casa és el lloc on vius, però no necessàriament les quatre parets on dorms, una casa pot ser el teu poble, la teua ciutat, el lloc on fas amics... o algun espai que no siga pròpiament “teu” però en el qual et trobes tan a gust que et vols quedar.
Aquest pont del 9 d'Octubre me n'he anat a Navarra i m'hi he volgut quedar, els impressionants paisatges del Pirineu navarrés i l'amabilitat de les persones que hi viuen fan que et trobes com a casa. Però el viatge no hauria sigut igual si no fóra per la música que ens acompanyava en el cotxe al llarg de les carreteres de muntanya. L'últim disc de Kepa Junkera, Etxea, és la millor banda sonora que podíem haver triat.
A pesar que Kepa és de Bilbao, les cançons que interpreten artistes tan variats com Miguel Bosé, Estrella Morente, Víctor Manuel i Ana Belén, Miguel Ríos, Dulce Pontes, Teresa Salgueiro, Pedro Guerra, i molts més, són tan adients al País Basc o Navarra com a qualsevol altre lloc. Aquest treball és un dels millors exemples per a demostrar que la música, encara que estiga cantada en eusquera o en swahili, és universal, i que no cal entendre les lletres per deixar-se endur per la seua màgia.
Us recomane aquest disc perquè pense que és indispensable per a entendre millor un poble com el basc que, malauradament, només el trauen a les notícies per a deixar-nos en la retina imatges negatives. Al disc, podem trobar cançons tradicionals, d'aquestes que si llegim la traducció de les lletres poden resultar innocents, de vegades, o atrevides altres. Però sobretot trobarem bones veus i millors vibracions.
De moment, jo vull que ma casa siga com la de Kepa, un lloc on poder compartir les coses que m'agraden amb la gent que m'estime i, sobretot, on hi haja molta música, molta bona música.


Publicat per a 7 comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)