dilluns, 13 d’octubre del 2008

ETXEA


La paraula casa, 'etxea' en eusquera, pot tindre molts significats. Casa és el lloc on vius, però no necessàriament les quatre parets on dorms, una casa pot ser el teu poble, la teua ciutat, el lloc on fas amics... o algun espai que no siga pròpiament “teu” però en el qual et trobes tan a gust que et vols quedar.
Aquest pont del 9 d'Octubre me n'he anat a Navarra i m'hi he volgut quedar, els impressionants paisatges del Pirineu navarrés i l'amabilitat de les persones que hi viuen fan que et trobes com a casa. Però el viatge no hauria sigut igual si no fóra per la música que ens acompanyava en el cotxe al llarg de les carreteres de muntanya. L'últim disc de Kepa Junkera, Etxea, és la millor banda sonora que podíem haver triat.
A pesar que Kepa és de Bilbao, les cançons que interpreten artistes tan variats com Miguel Bosé, Estrella Morente, Víctor Manuel i Ana Belén, Miguel Ríos, Dulce Pontes, Teresa Salgueiro, Pedro Guerra, i molts més, són tan adients al País Basc o Navarra com a qualsevol altre lloc. Aquest treball és un dels millors exemples per a demostrar que la música, encara que estiga cantada en eusquera o en swahili, és universal, i que no cal entendre les lletres per deixar-se endur per la seua màgia.
Us recomane aquest disc perquè pense que és indispensable per a entendre millor un poble com el basc que, malauradament, només el trauen a les notícies per a deixar-nos en la retina imatges negatives. Al disc, podem trobar cançons tradicionals, d'aquestes que si llegim la traducció de les lletres poden resultar innocents, de vegades, o atrevides altres. Però sobretot trobarem bones veus i millors vibracions.
De moment, jo vull que ma casa siga com la de Kepa, un lloc on poder compartir les coses que m'agraden amb la gent que m'estime i, sobretot, on hi haja molta música, molta bona música.


7 comentaris:

Gabriel Gilabert ha dit...

Hola Laura, d'acord cent per cent amb això de Kepa Junkera, i el Pirineu Navarrés. Nosaltres vam anar fa anys, però aquet nou d'octubre vam viatjar a Granada, on es podia estudiar la varietat dialectal dels valencians, allí per on anavem estava ple.

I molt bé pel teu bloc.

Claudia Nobre ha dit...

Sí, Biel, la veritat és que aquest disc del Kepa li ha eixit rodó.
Per cert, el meu nom de guerra cibernàutic és Claudia, no Laura, però té igual, no m'enfade per tant poca cosa ;P
Gràcies per lo del bloc.

Marina ha dit...

Claudia, no sé qui eres però per això mateix m'ha fet il·lusió que em tingues enllaçada. Ara faig una mirada al teu bloc i t'enllace jo també. Gràcies : )

Ah, i Navarra i Euskadi: genials. Jo tinc una bonica relació amb ells... : )

Un beset!
Marina

Claudia Nobre ha dit...

Hola, Marina!
Jo tampoc sé qui eres, eixa és la màgia d'internet, no? Que podem conèixer gent nova (encara que siga virtualment). La veritat és que vaig entrar un dia per casualitat i em va fer gràcia el teu bloc per vàries raons: 1. Eres de Meliana (jo també hi visc), 2. El nom que gastes per al teu bloc (m'encanta Antònia Font).

Vinga, Marina, ens llegim :)

Giorgio Grappa ha dit...

Hola, Claudia! Sona molt bé la cançó que has penjat, fa de bon escoltar. Ja fa temps que no viatjo per aquelles terres...


Us he citat al post d'avui, hi he parlat, de passada, del vostre amic Diafebus ;-) . Per cert, com us va? Ja li heu posat pingüinets?

Anònim ha dit...

Ei, gràcies pels comentaris que m'has deixat. Ja em contaràs eixa relació laboral que t'uneix amb la Vall. T'he deixat un mem al meu bloc, per si et ve de gust seguir-lo, i així tornes a escriure per ací que ja fa temps que no penges res :-)

Claudia Nobre ha dit...

La meua relació laboral amb la Vall és senzilla, però intensa, sóc profe d'un institut d'allí. I la veritat és que m'hi trobe molt bé. Respecte al "mem", gràcies per l'oferiment, és cert que fa temps que no publique res al bloc, estic darrerament algo liada. La veritat és que no sóc molt d'aquest tipus de missatges en cadena, però no m'agrada rebutjar invitacions. Pot ser ho faça :)