UNA ASSIGNATURA PENDENT

No sé quina va ser l'assignatura que no van cursar els nostres representants de la Conselleria d'Educació. Pot ser va ser Ètica, Filosofia... El que sí tinc clar és que n'hi ha una que no han superat, la gestió de l'educació pública.
Al diari Levante-EMV llegíem el dijous 4 de setembre que només el 60,3% dels estudiants de la Comunitat Valenciana acaben l'ESO a l'edat que els correspon, la qual cosa ens situa com la darrera comunitat en educació després de Ceuta. Mentrestant, els nostres suposats garants de l'educació pública es preocupen per l'educació moral dels estudiants, més que per les seues capacitats i coneixements.
Amb el vergonyós culebrón de l'Educació per a la Ciutadania, la Conselleria d'Educació es dedica a cremar esforços innecessaris de centenars de professors, que en lloc d'ocupar el seu temps a intentar millorar el nivell educatiu, s'han de preocupar de si els tocarà donar aquesta assignatura en anglés, en castellà, en valencià... o, qui sap si en suahili.
Educació per a la Ciutadania podia haver sigut una disciplina més de tantes que s'han aprovat al parlament espanyol en la nova Llei Orgànica d'Educació (LOE), impartida amb més o menys èxit pels docents. Però, per a la Generalitat Valenciana, s'ha convertit en un cavall de batalla polític i està utilitzant a tota la comunitat educativa, inclòs l'alumnat (que és el pitjor) pel seu suposat rèdit polític.
Des del mes de juny, els canvis que ha experimentat l'assignatura des de l'aprovació a Madrid fins a la transformació per la Conselleria, han sigut com a mínim quatre: des de la crida als pares perquè objectaren de l'assignatura, passant per l'obligació de donar-la en anglés, fins a la divisió en dues modalitats, A i B; la A consistia a seguir el currículum normal i la B en què l'alumnat podia fer un treball sobre un tema triat per la família.
Tots aquests canvis s'han degut a les successives sentències judicials contràries a aquest comportament il·legal de la Conselleria. En canvi, el tarannà democràtic de la nostra Generalitat no s'aconforma mai amb les decisions judicials i busca una vegada i una altra la manera de burlar la llei.
L'últim insult a l'educació pública és que, com no s'han aconseguit prou professors voluntaris per a impartir aquesta assignatura en anglés en tota la Comunitat Valenciana, hauran d'entrar dos professors a l'aula per a donar la classe: un especialista en l'àrea i un altre d'anglés que farà traducció simultània. No oblidem que estem parlant d'alumnes de 2n d'ESO, d'aquest sistema educatiu valencià tan excel·lent del qual parlàvem adés.
El que més m'indigna, és com la comunitat educativa ha estat i continua estant tan passiva davant d'aquesta burla contínua a l'educació. ¿Per què els pares i professors no ens rebel·lem en contra d'aquest desficaci pel bé dels nostres estudiants i ens plantem davant d'aquesta absurda objecció sistemàtica de la Conselleria cap a una assignatura aprovada democràticament?
L'única resposta que se m'acut és que tots nosaltres encara tenim una assignatura pendent que és, sens dubte, la de ciutadania. No som capaços d'exercir el nostre deure cívic d'opinar i de formar part activa de la societat.
Finalment, sembla que és realment necessària aquesta assignatura.